Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/289

salm, una pregaria, una oració, que 'l poble resava a sa manera: tocant, cantant, repicant, fent puntejar les guitarres... Però va venir lo que era fatal, inexorable. Com que la música, ab els séus ritmes, demana 'l moviment cadenciós dels cossos, aviat va començar a moures el jovent al compàs de la tocada. Per natural instint, els braços dels homes cercaven les cintures vincladices de les dònes. Y les dònes es deixaven enllaçar, somrientes. Ab l'anca sortida enfòra y el pit tirat endavant, s'oferíen voluptoses a l'estreta del ballador. Desde aquell punt, tot van esser parelles que dançaven enfollides. Mentres cantaven els uns, giravoltaven els altres. Més el cantar assecava les gorges, la dança enxardoría 'ls sentits... y balladors y cantaires demanaven beure, a cada punt, per apagar la sèt que 'ls abrusava. Les gerres corríen de mà en mà, encomanant la febre de bullicia. Aviat va esser un desfet tot allò... un desvari. Les parelles de balladors feyen tentines... y, boy abraçades,