el Crist sobre una marjada, el frare 's persignava ab lentitut y començava 'l sermó:
—¡Gent de la forca, de genolls tots y acoteu el cap a terra!— La multitut va obeir, esporuguida. —Aixís, aixís és com vos vull veure sempre: ben humils y compungits. Quan és any d'abundor y día de gracia, tot és plantar cara al cel y renegar de la seva providencia; quan és día de fam, de sèt, d'adversitat, com avuy, veniu, tot sumisos y penedits, a reconèixer l'omnipotencia divina. Allavors, ¿què més voleu? ¿Quin favor podeu demanar més gran que 'l d'ara? Si estessiu en l'abundor, estaríeu en el pecat: esteu en la miseria, y ja comenceu a cercar el camí de salvació. Donchs ¿què hem de fer sinó alegrarnos y gaudirnos, y entonar un himne d'alabança al Infinit, perquè ab son càstich terrible us condueix a la gracia? Per vosaltres no més hi hà Déu quan hi hà fam: donchs benehim la fam, que obra 'l miracle de tornarvos a Déu. Ab el Déu misericordiós, ple de bondat y