fuig dels dits. A uns altres, tant o més curiosos que apassionats, els intrigava, abans que tot, el misteri que entranyava l'incomprensible desaparició. Més, com ve que al capdavall tot s'aclareix, també l'impenetrable misteri 's va aclarir.
Una nit, al Gran Teatre, se trobava un rotlle de frachs y smockings filosofant sobre 'l tema que preocupava a tots els íntims, quan compareix en Montral, el «gran clubman», com li deyen, ab aires de triomfador. Parroquià de les penyes més documentades, freqüentador per dret propi de les millors tertulies y habitant de totes les peixeres, era, de la capital, la materia més bona conductora de noticies. En la manera majestuosa de ficarse al rotlle, ja 's va conèixer que duya una nova de sensació. El rostre li brillava ab la claror satisfeta del home que està en possessió del saber. Y... ¡és clar!.. tots els monocles de la concurrencia 's van clavar en el rostre iluminat de revelacions, com preguntantli: —¿Què portes?
