libri d'aquella adoració perpetua, distribuint, entre 'ls vassalls, voladiços somnis d'ilusió. Pel qui no tenía una menuda prova de tendresa, tenía una mirada de consol; pel qui no tenía una mirada de consol, tenía una paraula falaguera. És veritat que may otorgava un sí per avuy; però allargava, en cambi, una promesa per demà... y així mantenía lligats els adoradors pel respir d'una esperança. Recompartía 'ls lleus favors ab una gracia previsora que semblava l'amor sense preferencies d'una mare pels séus fills o, potser millor, la majestuosa imparcialitat d'una regina encarregada de fer per un igual la felicitat de tots els súbdits. Sí, això era: reina veritable; però no de les severes y crudels, com les que passen per les llegendes tràgiques, sinó reina amable y riallera d'opereta, tant carregada d'endiabladures, tant plena d'alegroys, que a lo millor se la veya sortir solemnialment d'escena ab la corona de Turingia sobre 'l cap y, traspassant d'un salt l'espay dels bastidors, entrar en el came-
Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/216
Aquesta pàgina ha estat revisada.