tre la joventut daurada de gardenies y monocles, sinó entre 'ls varons d'aspecte sever y reposat. Arruixada, expansiva, ajogaçada, amiga de festes y de bullicies, va arribar a esser, en mitg de la ciutat bon xich encarcarada aont vivía, l'ideal de la vida fàcil, la capitana endiablada de les sortides joyoses, l'ídol victorejat d'un món alegre. Els díes sense funció, convocava l'assamblea dels amichs en les sales del Hotel, convertides en paradís de gloria, tot perfumat de flors rares, tot enjoyat de bibelots. Les nits d'òpera, la guardia d'esclaus adoradors es muntava en el mateix camerino de l'actriu, que la direcció del Teatre havía engrandit y decorat, per què fos un temple digne de la divinitat idolatrada.
Per allí desfilava, sense distincions ni preferencies, lo més granat de cada classe, de cada jerarquía, de cada agrupació social; perquè, independenta com era y bohemia fins a les entranyes, la diva acullía ab el mateix somrís, ab la mateixa caricia, els homes d'origens més
