tat, sinó que 'n decretava l'ús, ab seguretat d'esser obeida. Ella va imposar, un día, l'estil de les incrustacions de blondes en solapes y boca—mànigues, y l'altre día 'ls agremans clar—de—lluna que tant de furor van fer una llarga temporada. Ella va esser la primera en propagar les passamaneríes d'or y argent, fentles passar de l'escena als passeigs públichs. Y tant bon punt va arborar ella la capoteta «walkyria», o la capolina de grans ales batejada ab el séu mateix nom, les senyores van baixar el cap, sumises, y van adoptar els barrets, no sols perquè eren d'alt gust, seriosos y extremats alhora, sinó per por de merèixer, no portantlos, l'estigma infamant de cursis. Era un despotisme, un despotisme d'estils, de costums y de maneres, el que s'arrogava aquella dòna hermosa, eternament malehida y eternament imitada per tot el món femení.
En quant als homes, —no cal pas dirho— l'obsessió era cada día més tirànica. La Guden feya víctimes d'amor, no sols en-
