panyíes, d'esquena al roquicer de Puig Çabauma, quan va comparèixer un altre devessall de gent armada, tant diferenta d'aquella com la tenebra del día.
—¡Els montanyenchs! ¡Els montanyenchs! —va mormurar tothom ab cert respecte.
Era una allau de gent fosca, terrenca, renegrida, que s'escampava pel pla com una riuada tèrbola. Homes de totes edats, ab fusells de tota mena y trajos de tots estils, feyen un eixam bigarrat, estràmbol, però extranyament agermanat per iguals capes de pols, per iguals rastres d'intemperia, pels mateixos aires feréstechs en que 's confoníen tots. Semblaven el bestiar d'una remada monstrosa, parit dels cataus de la montanya, que, mal esbandit encara de la màcula del naixement, portés el baf y la taca de la terra d'ont acabava d'eixir. Més que de gent de partit, teníen els andamis desarrapats de bosquerols facinerosos, de pastors empeltats de bandolers. La figura escardalenca y negra de Mossèn Cilici,