els facciosos. Les partides baixaríen boy formades de per munt, passant per la carretera oberta dins del congost que serpenteja entre la Mola y el Puig. Un cop arribessin totes al pla, se partiríen en dúes divisions : una d'atach, a les ordres del Nen, que acamparía davant Çabauma; y una altra de defensa, manada per Mossèn Cilici, que tiraría al dret, pujaría pel pendiç y aniría a pendre posicions més enllà de l'ermita de Santa Agna. Perquè tothom ja sabía que apoderarse d'aquesta ermita havía d'esser la gran jugada y l'acabament de la funció. El Nen de Rosanes l'atacaría ab els séus minyons llistats, y Mossèn Cilici la defensaría ab les seves hosts de ferotges montanyenchs. Y la gent n'esperava una cosa grossa, una cosa que faría fer trip—trap als cors, d'aquella gran agarrada de montanyenchs y llistats.
Però, en això, l'espinguet d'unes cornetes va esquinçar l'aire, apaivagant de sobte les frisances de la multitut.
—¡Ja 'ls tenim aquí! —va clamar ab