jantlo a enllestir el plan. —Nen, —li deya;— haveu estat, com sempre, l'home de les grans pensades. Tireu al dret, tireu al dret; que, si la cosa surt airosa, pot esser de mólt profit per tots nosaltres.
Y era clar que sí: una lluida ostentació de forces com la que en aquells preciosos instants podía conjuminarse, si 's portava ab pericia y ardiment, vindría que ni l'anell al dit per treure such de les capitulacions de pau. Veyam... ¿què li podríen plànyer, què li podríen regatejar, a una gent armada com aquella, que després d'una campanya a sang y a foch, tant astuta com valenta, tant llarga com fermament sostinguda, encara 's trobava de prou platxeria per entretenirse en gallejar simulant, a tall d'esbarjo, operacions de guerra? ¡Oh! sí: el cas era aguantar l'halè, ferse témer y arrencar del conveni tota l'estella que 's pogués; perquè lo que era la guerra...
