Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/161

—El fet és viure, la qüestió és triomfar, —pensava la gent, enlluernada pels reflexes daurats d'aquell programa temptador. Fins els que havíen assistit al meeting per pura curiositat, poch o mólt sentíen el voluptós contagi d'aquell positivisme elegant que tant bé s'agermanava ab les maneres distingides dels personatges que, al voltant de l'orador, ocupaven els primers llochs del escenari. Adoptar l'estat d'esperit d'aquells homes eminents, pares graves de la política, nababs de la banca o directors de les grans empreses, ademés de donar aires de distinció, denotava perspicacia y finesa de sentit. Pujar, enfilarse, lluir: ¡quines perspectives més hermoses! Participar de semblants aspiracions, gairebé era penetrar el misteri d'aquells homes notables, triomfadors de la vida y senyors del món. Qui més qui menys, tothom sentía la satisfacció vanitosa de poder dir entre llavis: —Jo també estich en el secret, jo també sé desxifrar el gran enigma, com els homes superiors.— Pen-