les llavors fecondes de la societat moderna que somío. Dich somío, y no ho dich bé; perquè quelcom he vist d'aquests somnis realisats en terres llunyes, aont races avesades a la lluita per la vida s'alcen prou potentes per arribar a domar el pervenir. He vist un món rich y poderós, dirigit ab mà de ferro pels homes que, sentint els estímuls de la vida, les activitats del treball, la febre del intercambi, el neguit de l'especulació, se plauen veyent recompensats tanta inquietut, tanta lluita, ab els aventatges que fan adorable l'existencia social dels nostres temps, d'aquests temps enamorats de benestar material, de comunicacions freqüents y ràpides, de sport, de viatges, de prestigis de riquesa, de festes públiques, d'esplendors de societat, de vida de luxe y de confort!
—¡Bé! ¡Mólt bé! ¡Bé! —va interrompre ab entusiasme la multitut, com si de moment se sentís revifada per una halenada d'aire perfumat que hagués inondat la sala.