ministre d'Hisenda, ministre de Comerç, ministre de l'Interior, president de la Cambra popular, y ab un xich més president del mateix Consell. Entre curiosos y partidaris, formaven una massa imposant d'espectadors. Però mólts, moltíssims, la major part dels concorrents, van esdevenir sorpresos, per no dir desencantats, quan, a l'acte de parar el tren, van veure sortir del vagó un cavaller afable, animat, joyós, que, ab una gracia infinita, saludava la multitut.
Se pensaven contemplar un ser nafrat y xacrós, un malalt ple de pàpules y crostes, un paralítich, un agonitzant, un cadavre com qui diu... y es trobaven ab un senyor fresch y lluent, de color sà, de pell rosada, d'ulls vius, d'estufada cabellera, de barba sedosa entre rossa y blanca, acariciada a cada punt per una má perfetament enguantada. Ab aquesta curiositat macabra que inspiren els secrets de la mort, havíen anat per veure un espectre quirúrgich, una pelleringa purulenta retirada de la sala d'opera-