versal y eterna mentres duri la vida de l'humanitat.» L'article va acabar d'escalfar l'atmósfera d'admiració y entusiasme.
Quan en Bauci, ja més reconfortat d'esperit, va tornar al Palau de l'Academia, ab prou feines volía donar crèdit al espectacle de gloria que li oferíen els ulls. Ell ja la sabía, la fausta nova del miraculós cambi operat en el judici de la multitut; però no havía arribat a creures que 'l triomf fos tant esclatant com era. D'un troç lluny ja va veure que tot al volt de l'esculptura hi havía cercles d'espectadors y espectadores, que anaven renovantse per tongades, com si hi muntessin guardia d'honor. Sentía troços d'enraonaments encomiàstichs que li arribaven al fons de l'ànima com bàlsem refrigerant. El nom de Bauci, repetit cent voltes, voleyava, escapat de les converses, igual que llenques despreses d'un perfum d'admiració.
—¡He triomfat! ¡Per fi he triomfat! —deya entre dents, en Bauci, ab el cor
