Pàgina:Las Set baladas (1867).djvu/23

Aquesta pàgina ha estat revisada.




LA ESPASA DEL MORT.






No tornaréu á la casa
De vostra anyorada terra.
Morireu en temps de guerra
Taspassat per eixa espasa.

Era ja nit y un home camí feya
Envers un bosch, á l' una má una teya
Encesa duya. Ab fatigòs dalit
Cap dins del bosch anava, y com ne corre
Empenyuda pèl vent la fina sorra
D' un pla desert, aixi se 'l veya corre
Capficat, anhelòs, plé de neguit.

A l' altra mà una espasa sagnantada
Duya pel mig del tall ben agafada.
¿Hónt va? ¿Qui es? ¿Quin esperit lo dú?
Arriba al bosch, véu un' alzina vella
Que tè 'l tronch foradat d' una centella,
Hi puja, y al forat qu' ha fet en ella
Lo llamp, depressa hi colga son bras nu.