Pàgina:Las Set baladas (1867).djvu/13

Aquesta pàgina ha estat revisada.




A LAS PORTAS DEL CEL.
(Tradicional.)





A dalt del cel —se 'n puja un' ànima.
Troba al portal, —Miquel archangel,
Que en una mà —n' hi te una espasa,
Y en l' altra mà —unas balansas.
—¿D' hont vens?, li diu —lo sant archangel.—
—Ne vinch del mon; —n' he sortit ara.
Á dins del cel —voldria entrarhi.—
—Abans d' entrar —farém pesada
De tos fets bons —y parauladas:
Al caure 'l plat —de las balansas
Sabràs si 't perts, —sabràs si 't salvas.
Si cáu lo bo, —podràs entrarhi;
Si 'l dolent cáu, —n' ets condempnada.—
—¡Pobre de mi! —Y ara ¿qui 'm salva?
Jo n' he mancat —moltas vegadas.
He estat mal fill, —be estat mal pare,
Ingrat amich, —traydor y avaro!—
Lo cel lluheix; —tira l' archangel
A l' un platet —las accions santas,
A l' altre plat —las condempnadas.
Curull aquest, —sense res l' altre.