Pàgina:La punyalada (1904).djvu/378

Aquesta pàgina ha estat validada.
XXV


Una tenebra impenetrable, un silenci absolut y una buydor immensa envolcallavan mon esperit sepultat en les negacions del no-rès. Poch que tinch conciencia de lo que va durar aquell estat, perque les tenebres, el silenci y el baucis, signes de mort, anulan la idea del temps qu'es el darrer signe de vida, ni tampoch tinch idea de per hont se filtrà en aquell caus una porció microscòpica de llum que disolventse en aquelles tenebres les tornà en grisalla fosca com vesllum de nit d'hivern, ni de còm, ponderantse aquesta essencia lluminosa, com les nebuloses en la formació del món, formà taques grises que dansavan estranyament per