(Mirant per tot; va á la porta del fondo y s' troba ab Lluís y gent armada que s' quèdan en
lo dintell.)
(Alsant las mans al cel demanant amparo.)
ESCENA XVIII.
carmeta, lluis y gènt armada
| Lluis.
|
Aqui dins...(Senyalant la porta de la dreta.)
|
| Car.
|
(Ap. per Pep.) No ha vingut.
|
| Lluis.
|
(Acabant.)Se troba un home)
|
| Car.
|
(Procurant dominarse.)
Comprench lo que vos porta á aquesta casa.
|
| Lluis.
|
Aqui tú l' has tancat; no pots negarho.
(Moviment general per anar á la porta.)
|
| Car.
|
(Posantse devant de la porta.)
Mès á la porta que ningú s' atansia.
|
| Lluis.
|
Enfonsarém la porta.
|
| Car.
|
Atrevits no seréu, perque l' ampara
la Caritat; mon pare, vostre gèfe.
|
| Lluis.
|
Las forsas enemigas èll manaba,
y tots lo cor tením plé de feridas
de los carlins obertas per las balas.
Clóurerlas no han pogut llágrimas tristas,
á la memoria dels que fóren, dadas;
ab la sang d' aquest home que aqui s' troba
veurém si las feridas per fi s' tancan.
|
| Car.
|
¡No, no! !Tal no faréu!
|
| Lluis.
|
Ja tot lo poble
á la nova s' ha alsat cridant venjansa.
|
| Car.
|
(Ap.) ¡Per èll donada! ¡per èll! La ira, cègo,
ha arrastrat á 'n Pepet fins á la infamia.
(Aprofitant lo abatiment de Carmeta s' acostan tots á la porta.)
En nom de Dèu!
|
