ESCENA IV.
anton.
|
¡Al fi jove! ¡Juventut
tèns lo cor plé! vuit lo cap.
¡Y com pateixan los dos!
mes avuy la Caritat
demana aquest sacrifici
per èlla y per èll tant gran.
|
ESCENA V.
anton, carmeta. (Surt per l'esquerra)
Ant.
|
No l' hè vist,
mès avuy podrá marxar
si convé.
|
Car.
|
Mòlt l' hi convè
pus que aqui n' está esposat.
Cuántas voltas assentada
del llit de tristesa al cap,
tenía pòr que la vida
se l' hi escapès del-lirant.
Ha sigut llarga y penòsa
del pobre la enfermetat.
Lo infelís ne tè una mare
que 'ls jòrns cònta sospirant
y á Dèu alsa sas plegarias
pel fill que viu allunyat;
¡y á ne l' mitj de sòn del-liri
sempre á sa mare invocant!
¿Perqué en los camps de batalla
se destrossan los germans!
¡Perqué avuy, crits d' estermini
ressonan, no crits de pau!
¡Perqué avuy, per nostra Espanya
á torrents corre la sang!
|