Aquesta pàgina ha estat validada.
Anchel. | Mirant que tardaba no m'ha volgut esperar: |
Rosal. | Ay, que ganes!... |
Anchel. | Vamos... |
Rosal. | No es un gran treball tindre marit com Deu mana |
Anchel. | Cuant manco s'ho pensarà... Venint trovi á D. Emilio. |
Rosal. | Què t'ha dit? |
Rosal. | Res ha lograt en Madrit sobre l'indult |
Rosal. | De veres? |
Anchel. | Tal me hu ha dit. |
Rosal. | Vamos, som molt desgrasiats! Y Adolfo? |
Anchel. | Tan grós y guapo, segons m'ha dit mon cuñat. |
Rosal. | Qué gran sórt que ta chermana mos hacha pogut salvar! |
Anchel. | Y criar dos chics á un temps; al de vosté y á Pascual |
Rosal. | Y tan grósos! |
Anchel. | Y qué róchos, y qué blancs! yo hu crec: te dos chiqui-traules, |
Rosal. | Qué ganes tinc d'abrasarlo! |
Anchel. | Tan pronte com hu vorá. |
Rosal. | Ay! cóm pagarte els favors!... |
Anchel. | Baixe la veu...¡Qui fa cás!... La vullc com á les ninetes |
Rosal. | Abrásam. |
Rosal. | No sent aixína ¿creu qu'estaria aguantant |
Rosal. | Conque, encara?... |
Anchel. | Tut, tut, tut! |