nua, una enorme creu de fusta senzillament treballada y sense imatge, ornada únicament del cartell en tres llengues: Jesus nazarenus rex judeorum; tal volta Ratisbonne l' hi feu posar recordant la creu que 'l perseguía ab sos brassos oberts uns quants díes abans de sa maravellosa conversió. Al costat de la porta hi há una llastimosa Verge dels Dolors ab son Fill als brassos. En l' únich altar lateral, sobre un tapís vermell que recorda 'l mantell de púrpura, hi há un Ecce Homo de mitx cos ben encarnat y d' alsada natural, que, rebent un raig de llum de costat, sembla talment viure encara. Les creus de les catorze estacions no tenen altra cosa que lo senzill número en mitx, voltat d' una corona d' espines. Eixa corona 's veu per tot com á primer motiu d' ornamentació del temple. La més hermosa es la d' espines d' or, que serveix de diadema al preciós globo del sagrari.
La esglesia es de pedra y d' ayre monumental; ses blanquinoses parets estan cobertes d' estrets tapissos de color de sanch, recordant als devots que es un temple expiatori. Tot aquí está consagrat á la mateixa idea. En la saleta de rebre se veu un gran quadro representant una gallina cridant á la ombra de ses ales los pollets que fugen, y sota se llegeixen aqueixos tendres y amorosos mots de Jesucrist, que ací no 's poden llegir sense plorar: Jerusalem, Jerusalem, quoties volui congregare filios tuos, quemadmodum gallina congregat filios suos sub alas, el noluisti. (Matt. 23).
Ohírem la missa de comunitat de les Dames de
