Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/25

Aquesta pàgina ha estat revisada.
19
á terra santa

Lo convent, que du sobre la porta 'l rètol: Hospitium latinum PP. Franciscanorum Terræ, Sanctæ, es un símil de la vila, per ses pujades y baixades, escales, passadissos y terrats, que domina aquell port ple d' esculls y aquella mar, blava com son cel, que 'ns acaba d' escupir en tan encantadora platja.

Lo temple no te res de monumental; mes, segons diuhen, está fet de pedres del palau de Herodes de Cesarea. Los paraments nos han fet dubtar de si estavam en Espanya. En lo pali del altar major, que deu ser present d' algun catalá, se llegeix lo nom de Barcelona; les casulles, dalmátiques y roba blanca son espanyoles, com les de gran part dels santuaris de Terra Santa.

En lo portal del convent se veuhen també les armes d' Espanya, però lo més espanyol de la casa som los tres pares, Benet, Bonaventura y 'l President, Casto Amado, simpátich fill de la Rioja, que havent servit vuyt anys al rey, en temps d' Espartero, ha vingut á servir á Deu en milicia millor, regint, fa vint anys, aquest convent, marxapeu de nostra santa Esglesia en Palestina. Son carácter respon á son nom de Amado, puix es l' home més amable del món, y qui estima es estimat. En aquest port s' embarcá la Verge anant á Éfeso, segons la venerable Agreda; vuyt cents anys abans s' hi havía embarcat Jonás, que fugía de la obediencia del Senyor, trobant feixuga per ses espatlles la missió de profeta.

Los jardins de Jaffa, que tal son sos voltants, son