Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/93

Aquesta pàgina ha estat validada.




La nit es fosca; plou y hi hà fanch; l'aygua esquitxa y fa bombolles.
Tocan hores: se'n senten onze, però son les dotze; ja ho sé jo. La última batallada potser ha tingut por, y per axò no compareix a la llista.
De tant en tant, com si descarreguessen taulons, pareix que troni.
Les canals desembocan daltabaix un doll d'aygua com la cuxa. Sembla que'ls hi hajan donat la ruà: no'l purgant, l'altre.
Les clavegueres, cansades de beure l'aygua a galet, xarrupan a morro y no poden engolirla; potser ara pendrían vi...