Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/36

de vida tremola en aquells restos miserables, tebis encara i palpitants; i en muda i trista quietut guarden secrets de que foren testimonis, i semblen avergonyits de veure-s despullats i miserables davant del cel que ls somriu i sota dels ulls d'aquell món de curiosos que ls contempla am mirada cobdiciosa.
 Sobre aquell camp de batalla, revolt i destroçat, la deessa Casualitat se complau en combinar epigrames dolorosos i contrastos d'amarguissima ironia. Allí havem vist, al costat d'un breçol, calent encara d'una vida que ha deixat el niuet pera volar en els camins de la terra, corones de mort ventureres, que esperen qui les compri pera servir de record a una altra tomba; allí, al costat d'un blano vestit de nuvia, rosegat pel temps i perdut aquell color que un dia fou de rosa per la noia que vestí sa immaculada blancor, instruments de cirurgia inservibles de tant haver hagut de servir, que porten el record de dies tristos i el rovell del sofriment; allí, al costat d'un vestit de ballarina que conserva la suor de la joventut i el vici, eines de pagès oscades, brunyits els caires per la suor del treball; allí, al costat de joguines arrebassades a una pobra criatura per la despietada mort, dentadures postices que recorden la vellesa, i que, artificials fragments de coses mortes, han trobat una tomba artificial en aquell gran cementiri.