misteriosa; enigmatica i trista al comptar les hores de la vida que s'escorren incançables; i gran ets sempre : gran quan sospires, gran quan cantes o parles, i gran quan calles.
Gran ets sempre; però mai tes queixes de bronze arriben al fons del cor com quan toques a oració. Mirant-te l dia, que mor despedit de nuvolades enceses, veient el sol enfonsant-se a poc a poc voltat de glaces, sentint la terra adormir-se, no sé am quina emoció pregues pera així fer pregar als que t'escolten. Cridats per tu, en aquella hora dalcissima, compareixen tots els records de la vida; en llims confosos se veuen anar passant les esperances borrades; en processó difumida s'escorren els desenganys i passen muts de vergonya; cridat per tu, l'anyorament se desperta de tot lo que es lluny i s'estima, de tot lo que s'ha perdut, de tot lo mort altre temps; cridats per tu en el buid de l'indecisa claror, s'abraça tot lo que plora i sofreix, s'abracen tots eb somnis esborrats; cridat per tu, tot resa en la gran Naturalesa.
Resa l dia que mor, la terra que s'adorm, l'home que calla i els estels que allí enlaire puntegen sobre teu, mirant-te tremolosos.
Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/100
Aquesta pàgina ha estat revisada.
