Vostre cavall és meu.
Veneu-me'l ara.
Ni us el venc ni us el dono: vos el deixo
per mig centenar d'anys. Cal que s'intimi
la rendició d'eixa ciutat.
Es troben
molt lluny els dos exèrcits?
A mitja hora.
Oïrem sos clarins com ells els nostres.
Ara, Mart, fes que ràpids, jo t'ho prego,
nostra feina complim, i que amb els glavis
fumejant poguem dur, després, auxili
al camp dels nostres. Au! soneu, trompetes.
(Se sent un toc de parlament i apareixen dos Senadors
i altra gent sobre el mur de Corioles.)
Es troba en aqueix mur Tul·lus Ofídius?
No, ni cap home que menys qua ell vos temi,
que és tant com gens.
(Tabals darrera el mur.)
Eixos tabals infanten,
brollen jovent. Aqueixos murs a troços
veurem ans que en presó se'ns converteixin.
Nostres portes, que us semblen ben barrades,
