arrocegant per la crinera Ofídius,
i com infants al veure un ós, els Voisques
fugint esporuguits. Fins m'afiguro
que el veig batent de peus i escridassant-los:
«Veniu, covards! — Ans que nascuts a Roma,
vos engendrà la por!» Tot eixugant-se
el front sagnant amb la emmallada destra,
s'avença així, com segador que el deure
té de segar-ho tot, o perd la paga.
Son front sagnant? — O Júpiter, sang no!
Calleu, folla! Escau més això en un home
que el daurar sos trofeus. O sí! Els pits d'Hècuba
quan s'hi alletaba Hèctor, no eren menys bells
que'l front d'Hèctor escupint sang, per befa,
als glavis grecs. — Feu-li sabê a Valèria
que apunt ens té per dir-li benvinguda.
Que els cels a mon senyor lliurin d'Ofídius!
Màrcius sota els genolls batrà sa testa
i aixafarà son coll.
(Un porter introdueix a Valèria i sa serventa.)
Molt bon dia a les dues, mi-senyores.
Bona dama...
