Pàgina:Cansons de Montserrat (1885).djvu/55

Aquesta pàgina ha estat validada.

la gentil montanya;
quan hi veu l' hermós parell,
li feu de mantell
ab sas blancas alas.

La montanya era un penyal,
y ara es un coral
que floreix y esclata;
sa nuesa es un jardí,
hont vespre y matí
rossinyols hi cantan.

Benehit l' Angel d' amor
que serrá eix mont d'or
ab serra de plata;
benehit qui 'l trono feu,
hont séu lo bon Dèu
y la Verge santa.