Pàgina:Canigó (1901).djvu/67

Aquesta pàgina ha estat revisada.

en rentador de cristall
com una neu quant la tenen


Per tot lluhenta d'esmalt,
la cova creix y s'aixampla,
son sostre sembla més alt,
sa galería més ampla.


S'hi embrancan cent corredors,
com los carrers d'una vila,
plena de llums de colors
que perlejan en l'argila.


Est guía á la de Fullá,
eix á la Cova Bastera
que's decanta á Cornellá
sota'l canal de Bohera.


La cobreix rich teixinat,
trespol de marmòrea cambra
per cisells moros brodat
que brodarían l'Alhambra.


Ja s'enconca com uns cels
en volta d'or estrellada;
llantions son sos estels
que may eclipsa l'albada.