Pàgina:Canigó (1901).djvu/60

passa'l Pont de la Verge,puja á Cabrens.
La montanya's coronad'un gran castell,
lo castell de tres torresab sos marlets:
passa ell prop de les duessense dir res;
al peu de la més altallança un renech:
—¡Baixau d'eixes altures,com llamp de Deu,
que puja un riu de morosper Argelès;
si no baixau vosaltres,pujarán ells
á traure d'eix niu d'áligueslos esparvers!—
Diu y ja sent que baixan,baixan corrent,
arrossegant la llança,fent dringar l'elm.
Lo comte no'ls espera,corre més que ells,
corre cap á Custojasper Sant Llorens.
Desde un cim de carenadel Pirineu,
fa ressonar la trompados colps ò tres.
Quant l'aparta dels llabis,ja son desperts
masovers y masfesd'aquells endrets,
y desde la Junquerafins á Bajet
los pobles se remouhenen sometent.
Lo comte no'ls espera,no té pas temps;
ventant esperonada,baixa rabent
desde'l cim de Custojasá Massanet.
Diríau que ab má fortalo vent l'empeny,
lo vent de tramontanacanigonench.


¡Oh, Mangala de ferro,que don Roland
plantá en mitj de la plaçaroja de sanch!
si'l comte no t'arranca,ningú ho fará.
Lo comte té una espasaque més li val,
d'argent té la creuhera,d'acer lo tall;
los moros quant la vejan,tremolarán,