Pàgina:Canigó (1901).djvu/57

Aquesta pàgina ha estat revisada.

y reflectint lo firmament en l'aygua,
al vorejar los dos ses clares ones,
entre boyrines y celistia á estones
creuhen seguir los astres per l'atzur.


Com áliga real que'l vol abaixa,
declina'l carro d'or á la Bullosa,
en prat esmeragdí rúbrica hermosa,
xifra d'argent brodada en vert domás;
y d'aquell riu la cinta anguilejanta
al peu del Canigó les daynes guía,
hont ja la Goja'l seu gojat voldría,
tement que un altre amor no li robás.


Lo pastor, que á sos passos se deixonda,
obrint mitj somnioses les parpelles,
creu que baixan del cel dues estrelles
per qui en la terra algun amor somriu;
les estrelles, que desde l'hemisferi
aguaytan, creuhen veure ab sa coloma
un colomí d'immaculada ploma
que al cim d'un campanar vola á fer niu.