Pàgina:Canigó (1901).djvu/55

Vora'ls turons de Montoliu y d'Orla
s'obre'l Pla de Beret á ses mirades,
llibre format de dues serralades
que té lo Pirineu per faristol,
ses lletres son congestes argentines,
y dos rius que bessons s'hi despedeixen
distints realmes á regar parteixen,
l'un vers hont naix, l'altre ahont mor lo sol.


Ella segueix les aygues del Noguera,
bellugadíç espill de les estrelles,
enmirallantse, tot volant, entre elles
al costat de son jove cavaller;
mes prompte de la riba que s'enfonza
surt y faldeja'ls cingles de la esquerra,
per mostrar á Gentil l'aguda serra
que du en son front la creu de Sant Vallier⁶.


Coflens è Isil li ensenyan ses boscuries,
sos verts pletius, farigolars y prades,
sos llachs Aubé, vall d'Arce ses cascades,
cabellera de cingles y turons,
torrents que desde'ls núvols a la terra
per escala d'abismes se rebaten
al córrech pregoníssim hont se baten
ab l'esperit del gorch a tomballons.


A la tebia claror de la celístia
la lluna uneix la seva blanquinosa,