Pàgina:Cántichs.djvu/31

Perdonaulos tots, mon Pare,
que no saben lo que fan,—
y girantse envers sa Mare,
li encomana Sant Joan:
—Assí tens la Mare meva;
y aquí, vos, lo fill amat.—
Pecador, sa Mare es teva;
vina, vina al sèu costat.

Lo mal lladre renegava,
mes respon lo lladre bo:
—A mi y tu 'l delicte 'ns clava,
mes Jesús no ho mereix, no.
¡Al tornar vos á la Gloria
recordáus de mi, infelís!—
—Donchs ab mi á cantar victoria
vuy serás al Paradís.—

Mira á dreta, mira á esquerra,
sos deixebles ja no hi son;
veu al cel cástich, y á terra
improperis, creus y afront.
Com ses mans son cor s' esqueixa.
nu morint y en soledat:
—Pare mèu, quan tot me deixa.
¿per qué m' heu desamparat?—

Troba sols fel y vinagre
al obrir sos llabis sechs,
¡quan li donan fel mes agre
las blasfemias y renechs!