Pàgina:Cántichs.djvu/30

Deshonestos, deshonestos,
que adorau per Dèu al fanch,
no doneu torments d' aquestos
á qui 'us dòna vida y sanch.

Ja en la creu la ma li clavan
que al malalt dava salut;
ja sos peus, que sempre anavan
hont patía un desvalgut.
Si s' escruixen les montanyes;
María, als colps de martell,
¿qué farán vostres entranyes
d' hont nasqué tan ros y bell?

Escolantse gota á gota
ja ab la creu lo van alsant,
fent florir la terra tota
lo dols plor del arbre sant;
quatre rius d' amor ne rajan,
quatre rius del paradís;
fins que á beure 'ls cors hi vajan
may lo mon será felís.

Trets de lloch tots los seus ossos
se podrian ben contar;
molls de sanch tè 'ls cabells rossos,
los ulls térbols de plorar.
—Si ets Messías, un li crida,
¿cóm no baixas de la creu?—
y ell pregant per l' homicida,
—Perdonaulo, diu á Dèu.