Pàgina:Cántichs.djvu/26

Desitjant salvar sa vida
trau un lladre de presó,
y á aquell poble deicida
parla aixís desde 'l balcó:

—Quan la Pasqua 'ns ve á somriure
llibertar á un pres era us;
¿quín voleu que jo deslliure,
Barrabás ó bè Jesús?
—A Barrabás dòna vida;
á Jesús mort y torment.—
Y engegant al homicida
fa assotar al Ignocent.

Sis sayons sobre ell se llansan
com sis llops sobre un anyell,
se rellevan quan se cansan
y assots plouen damunt d' ell.
Se li rompen ¡ay! les venes,
sa carn pura va á bossins;
y ell en mitx de tantes penes
va pregant per sos butxins.

«¿Qué t' he fet, morint, me crida,
pecador, en qué t' he ofés?
no tinch part sense ferida;
fill mèu, no m' assotes mes:
mes m' assotas, punys y clavas,
sent jo 'l Dèu que t' ha criat,
y tants colps ma vida acabas
quants retornas al pecat.»