Pàgina:Cántichs.djvu/23

Mes que aquesta bofetada,
crits y colps dels enemichs,
sent Jesús la relliscada
del millor dels seus amichs:
general d' un rey tan noble,
de lluny, Pere, pas per pas,
va seguintlo ab tot lo poble
desde Anás cap á Caifás.
 
A l' entrada trist se queda
de la sala del concell,
á escalfarse en nit tan freda:
— També aqueix anava ab ell,—
promte dihuen les criades
de la casa de Caifás.
Pere diu per tres vegades:
— A Jesús no 'l conech pas.—

Lo gall canta, y ell sospira,
ell sospira de dolor,
y veyent que Cristo 'l mira,
son sos ulls un mar de plor;
puix li apar que encara escolta
lo que deya ahí á sopar:
— Ans que 'l gall cante una volta,
tres, perjur, m' has de negar.—

Si com ell no volem caure,
al perill no 'ns exposem,
que si Dèu no 'ns en ve á traure
dins sos llassos morirém.