Pàgina:Cántichs.djvu/112

Aquesta pàgina ha estat validada.

pols ¡ay! que aviat
també seguiréu:
Tot es vanitat,
sinó 'l serví á Dèu.

La vida 's consum
com un ciri encès,
y al morir no es res
sinó terra y fum:
mes queda oblidat
qui immortal se creu:
Tot es vanitat,
sinó 'l serví á Dèu.

La rosa tè espines,
tè taques lo sol,
tota boda un dol,
tot plaher metzines,
¡Felís qui ha posat
lo mon sota 'l peu!
Tot es vanitat,
sinó 'l serví á Dèu.

¡A Dèu! mon traydor,
¡á Dèu! vida loca;
tens mel en la boca,
mes fel en lo cor:
Jesús m' ha cridat,
lo meu cor es seu:
Tot es vanitat,
sinó 'l serví á Dèu.