Pàgina:Cántichs.djvu/111

Aquesta pàgina ha estat validada.

La vida es un riu
que corre á la mort;
lo cel es lo port
hont lo just reviu.
¡Oh cel estrellat
qui fos ton hereu!
Tot es vanitat,
sinó 'l serví á Dèu.
 
Se naix gemegant,
gemegant se mor,
y sense dolor
no 's viu un instant.
Ditxós qui abrassat
espira ab la creu:
Tot es vanitat,
sinó 'l servi á Dèu.
 
¿Qué s' es feta, oh vell.
ta florida hermosa,
ta cara de rosa,
dentat y cabell?
¡Oh cos de pecat,
qui t' ha vist y 't veu!
Tot es vanitat,
sinó 'l servi á Dèu.

D' aquell plaher dols
ne queda tristura,
d' aquella hermosura
no mès cendra y pols: