Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/16

Aquesta pàgina ha estat validada.


ciona y si per casualitat la seva ma es toca ab la meva, 'm produeix una sensació que 'm recorra tot lo cos y 'm dona un remoliment de nervis que m' esglaya.


ESCENA IV

Los mateixos y EMILIA, Emilia ha anat avansant lentament fins aprop d' Enrich y li diu ab veu baixa.

EMI. ¡Molt bé!
ENRI. (Sorprés). ¡Ah!
D. GER. (Sorprés també). ¡Ah!
ENRI. ¿Qué té?
D. GER. ¿Y tú que tens?
ENRI. Re, l' escoltava.
D.GER. Si no dich res.

(Apart y ab humor contrariat).
(¡Qu' es estrany! Aqueixa sorpresa m' ha impressionat! Ja no sé de qué tractavam). (Alt). Bé, per avuy basta. Adeu.

EMI (Baix á Enrich). ¿Qué ha dit?
ENRI. No he pogut fer més que prepará 'l terreno. Enviaré la tía perquè li parli.
D.GER. (Preocupat). Vetaquí que 'l primer descubriment qu' ha fet desde que jo

l' instruheixo, han sigut las qualitats físicas de la Emilia.
(Enrich se 'n va fent signos de inteligencia á Emilia. D. Gervasi 's passeja amunt y avall enrahonant sol y diu:)
Amigo, aixó no m' agrada.