de Adonis bell arrebol
abreviàt Etna son cor,
alada enigma de amor,
la beldat, que galantea
gosa fingint ques recrea
Zelant de son pit lo ardor.
Embidia la mariposa
la ditxa, ab que sabs servir
ella ama, pera morir
ton amor viu del que gosa,
ab Venus de amor Diosa
inquirint se impacienta,
que astre es lo que fomenta
amor sens altre exemplar,
puix sens rastre de penar
Sols recreo es lo que ostenta
Entonan las Filomenas
sas queixas, y de vn ingrat
cantan plorant la maldat
aumentant sonòras venas;
pero atropellan sas penas
veurer tan alt ton fauor,
que campeja sens dolor,
ni la pena del sufrir
en la finesa del sentir,
y en la gloria del amor
En lo incendi dela rosa,
viu salamandra dorada,
y en son affecte abrasada
Pàgina:Atheneo de grandesa (1681).djvu/42
Aquesta pàgina ha estat revisada.
