Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/48

Aquesta pàgina ha estat revisada.


La boyra de Montserrat



Al voltant del Montserrat
blanca boyra he ovirat
qui l'embolcalla,
quan despunta'l sol ixent
y quan la foscor s'estén
per la montanya.
 
En nuvolada suau
tapa a voltes el cel blau
y'ls cims més aspres;
y, tocat pels raigs del sol,
se pendria per estol
de rossos àngels.
 
Jo l'he vist al dematí
y m'ha semblat vel diví
que'l món separa,
y, fent de partió'l vel,
fa d'eixa serra del cel
una avantsala.