Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/75

Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 71 —

un cor cansat de batre.
Es el remey de tots els mals, la hostesa
que, oferintli posada,
al viandant fatigat diu amorosa:
«¡Ja has trescat prou: descansa!»


Pensaves en els altres
molt més qu'en Tu mateixa;
visitaves malalts,
aconsolaves penes,
prodigaves consells,
socorries miseries;
feyes el bé pel bé
sens mirar a qui'l feyes,
sens demanar en pach
ni agrahiment sisquera.
Eres rica d'amor y de pietat
y en feyes bona almoyna y a mans plenes.

Aixís, sempre ab pas ferm,
has passat per la terra,
com els estels errants,
qu'el firmament travessen.
Passen... però al passar
¡quín rastre lluminós deixen enrera!


Tot sol ob el meu dol no estic may sol;
el dol és bon company; cap com el dol.