Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/95

Aquesta pàgina ha estat validada.

Un pobre pagèstenia una filla;
tenia quinze anysi encara no fila.
Talarà, la, la, la,
prim fila, prim fila.
Talarà, la, la, la,
prim fila i se'n va.
La nit de Nadal,que es nit d'alegria,
pren filosa i fus,dóna un tom per vila.
N'encontra'l galan,el qui ella volia.
—D'ont veniu, Joan?—Ont aneu, Maria?
—Vaig al teixidor,que hi tinc peça urdida.
—Quantes canes hi ha,hermosa Maria?
Quantes canes hi hade la peça urdida?
—Setze canes té:me'n manquen les quinze.
—Què'n farem del drap?—Llençols i camises;
del que'ns quedaràpararem botiga;
cap més n'hi hauràtant ben proveïda;
i dels retallonsvestirem les nines;
la gent ne diran:«Hermosa botiga»;
jo'ls hi respondré:«Jo me l'he guarnida».
—En això quedem,hermosa Maria.