Aquesta pàgina ha estat validada.
Una cançó vui cantar,
no hi ha molt que s'és dictada,
treta n'és d'un fadrinet
de la primera volada.
Tiri, tiri tinc, tiri, tinc, taina;
tiri, tiri, tinc.
Esteve se diu per nom,
que en té gran anomenada;
no hi ha aplec ni sarau
que l'Esteve ja no hi vaiga.
La primera que hi fa anar
és la seva enamorada.
Ella sempre està dient:
— Esteve, no et cansis massa,
que en sería un bon perill
de rebre'n alguna airada. —
Quan ne són a mig sarau
van a fer la refrescada,
i ella amb el mocadoret
si li'n eixuga la cara.
I ella, sempre està dient:
— Esteve, per què no et cases?
— De casar ja em vui casar,
pro jo no em puc casâ encara;
tinc de gonyar lo diner
per arrendar-ne una casa. —
Qui li'n havía de dir!
