Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/17

Aquesta pàgina ha estat validada.
OÏU-LA


OÏU-LA la cançó vinguda de muntanya. Ella sola, felinament, ha anat baixant avall com l'aigua, fins al pla, portant-vos l'exquisit perfum de les coses santes, d'allò que conten els pastors dins les fumades i rialleres barraques de son estatge. Oïu-la i, abastament marrits, després canteu-la fortament, suaument, a ple pulmó, car en ella hi trobareu l'aroma dels pins, dels boscos encantats, de la mare-selva; és la cançó que floreix, la dels amors, dels desmais i dels ensomnis : és tota bella. Plena de llum i d'horitzons i fresca com riallades de pastors, ella us visita ; feu-li pas i oïu-la, que és bellíssima floració d'una primavera esclatada meravellosament en tot temps, al cor de l'hivernada.