Obras del poeta valenciá Ausias March/Malamént viu qui delit pert de viure

Sou a «Malamént viu qui delit pert de viure»
Obras del poeta valenciá Ausias March
Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Malament viu qui delit pert de viure.

LXXV.
 
Malamént viu qui delit pert de viure;
ell es aquell qui nostra vida acaba
é la tristor la destruu é menyscaba
donchs si bé 'm visch per mort me puch escriure
puix he perdut á vos qui 'm ereu vida.
Per vos amar del món me contentava
de Dèu é gens tot grat abandonava
é vos haveu ma esperança escarnida.

La gran dolor ha ma força aflaquida
que pietat só forçat de mi pendre
é quant en cor fembril me veig atendre
vullme esforçar é ma força es perida.
Si com aquell qui s' arma á vicis dóna
per un gran temps en habit aquell gira
no ha poder en contra amor ne ira
puix al començ son voler abandona,

No es en mi de tolre ma persona
é d' aportar del tot d' amor ma pensa
dolor he ja com no 'm trobe en defensa
perçó que 'm plau la rahó n' es fellona.
En tal contrast sol vida d' hom descreixer
mes no la vull si Dèu no la millóra
ma voluntat res tant no la entrenyóra
com si la véu sens aquella mereixer.

Jo sens amor bastava vos coneixer
per ell tot sol sens esser coneguda
tal voluntad com la mia es perduda
la vostra amant qui no 'l plau d' amor peixer.
La vostra amor d' altra amor no 's contenta,
qui ama poch altra amor no li alta,
sana rahó é passió malalta
han tot poder per amor dar empenta.

Dolor d' amor novamént m' aturmenta
perqué 's llonch temps que dolors ja no 'm firen
é mos volers amar ja no sofiren,
novell amor no 'm pens que james senta;
amant á vos he plagat ma natura,
é contra vos es que á mi amassen
primors de pór no se que 'us obligassen
ne remetés los fets á la ventura.

En contre amor vostre cor há armadura
é per tots temps ab la rahó 's consella
si no amáu no es gran maravella
car poch amor no viu hon seny atura.
Si passions d' amor dins vos jutjassen
fossén del seny qualsc vol consellada
la voluntad de dona enamorada
no troba frens aquella refrenassen.

Si amadors poder sentir bastassen
les grans dolors qu' en fi d' amor se prenen,
si bé 'n començ mòlts grants delit ne venen,
jo só bén cert que d' amor se duptassen.
Delit present nostra pensa afalaga
que tol saber de dolor venidóra
saberse pot, mes no es sentidora,
la carn no sent lo mal que per temps paga.

Qui es malalt de aquella dolça plaga
no sab la mort qual se véu manifesta
é de present amor lo delit presta
y al sentiment dolor vivent s' amaga.
Hom sab é sent lo delit que 'us aporta
é la dolor de lluny á nos menaça
ab ulls rients lo delit nos abraça
é la dolor calla detras la porta.

Quant delit naix la dolor jáu mitj morta
y en poch instant aquesta met sa força
desig qui es passió dolent la esforça
é por de mal venidor la conorta.
Lo bé atés no munta 'n suma tanta
com ans d' aquell haver la pensa ordena
y 'l pés d' amor no 'l sosté tort cadena,
de per si cau ó prop terra 's decanta.

Tornada.

O foll amor, sol vostre nom m' espanta,
no hi trob lo bé qu' en temps passat trobava,
é sent los mals que d' avans ignorava;
plora mon ull y ma bóca no canta.