Lo rondallayre - La rateta

Sou al capítol « »
		Lo rondallayre
	Los fustots		Lo castell de irás y no hi veurás

LA RATETA.

N'era una vegada una rateta molt bonica que se 'n estava en sa finestreta plena de floretas, mirant los qui passavan pe 'l carré, y per semblarne mes bonica s'havia lligat una cinteta blava á la seva qua.
Y veus aquí que 'n passá un gall y la vejé tan bonica que s'enamorá d'ella y li digué:
— Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, ab un tan bonich llasset á la qüeta, te voldrias casá ab mí?
Y diu la rateta.
— Veyam com cantau?
Y canta 'l gall y fa — Kikirikich, kikirikich.
— Ay, anau, anau, que massa m'espantau.
Y veus aquí que passa una gallina y la veu tan bonica y li diu:
— Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, te voldrias casá ab mí?
— Veyam com cantau?
Y la gallina canta — Catoch, catoch, catoscas.
— Ay, anau, anau, que massa m'espantau.
Y passa un gos y veyent una rata tan boniqueta, ell que se 'n enamora y li diu:
— Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, te voldrias casá ab mí?
— Veyam com cantau?
Y fa 'l gos — Bub, bub, bub.
Y tota espantada la rateta li respon:
— Ay, anau, anau, que massa m'espantau.
Y passa despres un bou que li pregunta s'hi vol casarshi.
Y la rateta que li diu:
— Veyam com cantau?
Y 'l bou que fa — Muu... muu...
— Ay, anau, anau, que massa m'espantau.
Y aixis anaren passant totas las bestias per davant de sa finestreta y enamoradas totas la demanaren per esposa, mes totas l'espantavan.
Fins que ne passá un gatet molt butó y mono, que vejentla á la finestra, se 'n agradá d'ella y li digué:
— Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, ab un llasset tan bonich á la qüeta, te voldrias casá ab mí?
— Veyam com cantau?
— Miau, miau.
— Ay, pujau, pujau, que molt me 'n agradau.
Y pujá lo gatet y al véurela tan grasseta y bonica, ell que pensa, com t'agradaria; y de cop se la menja.