Llegendes de l'altra vida/Apèndix. Fragments d'un text perdut

Sou a «Apèndix. Fragments d'un text perdut»
Llegendes de l'altra vida


VII
APÈNDIX
FRAGMENTS D'UN TEXT PERDUT



FRAGMENTS D'UN TEXT PERDUT

[f. A]*... sia be ... per tots temps loat. Amen.
E apres de aço, xij. monyes del dit monestir menaren me [a .j.ª] aygua que es luny del dit monestir .ij. milles e miga, la qual environe vna petita illa; e aqui los dits monges ab gran d[evo- cio res]aren vna missa e puys beneyren me. E aço ffeyt, ab `[.j.ª] deuota profeço els me menaren a una porta que aqui au . . . qua la qual era tanquada ab dos claus; e com aquella [fo ob]erta, digeren lo me que entras dins, e axiu ffiu. E aco ffou lo ... del mes de setembre del any M. ccc. l.
Quant yo ffuy dins, los dits monyes tanquaren yua[çosament] la dita porta e tornaren sen segons sabi depuys ... E yo fuy jus terra en vn loch petit, lo qual auia tro ... palms de lonch e dos dample et .iiij. dalt.
Com yo ages estat yahent espahordit aqui per espay de ..., a mi aparech vna hombra, semblant ahom blanch, lo [qual iv acosament me pres lo bras e estench lom ffortament axi a dir:
« [Per] que veyes co que desiges, leuat tost e vine ab [mi. » Enco]ntinent me leue et seguint la dita hombra viu [ab j.ª gran r]esplandor vna ciutat, la entrada de la qual era [molt] escura, mas per la uista que auia auda de la dita ... ensems ab la dita hombra per vna escalla en la qual *[v.] auia cent graons. E la donchs entre en [.j.ª] fort bella casa, en mig de la qual hauia vna ffort bella cadira ... costat ves la paret. E ab gran paor, de manament de la dita hombra yom asegui en aquella.
[E estant sient en la dita cadira viu uenir .xij. monyes ... la .j. dels quals portaua mitra pontifical en son cap [e apa]rech me fos hom de gran reuerencia e honestat. E com [los] dits monges se foren a mi acostats, aquel que portaue la mitra comencam a parlar, e dix me aytals paraules:
« Tu est aci uengut o entrat per gran promesio vymes ... tornar sens peril de destruicio e perdiciho ... e si auant vols anar este fort perillos, car de continent vendran diables, a forma de drachs e daltres besties fort [ahira]bles, per ço quet espaordesquen et desesperes, e seras temptat e turmentat en diuerses maneres per ço quet porten [a per]dicio. Pero es ver que as vn sol remey, ço es, que tots [temps] hages en ton cor e en ta penca la santa pasio de Jhesu Christ. ... a cascun martir[i] quet facen o temptacio, que digues: Et ... ver bum caro factum est et habitabit in nobis. E a ... Deus et Santa Trinitas sit y semper mecum. E senyat ... vegades; car aquestes coses te donaran tancta de [força] que sobraras totes les temptacions penes e [turments] dels demonis. » E adonchs ell me dix: « Vet los [demonis que venen; deuuimes no estaria mes ab tu. E*... »

*[f. B] « O caualer de gran consiencia e ardiment! aure dins mon cor de la tua uenguda singular goig, tal; que noi poria dir; car tots temps he amats e am homens ardits e abriuats, per quet prech per la tua noblea, la qual yo molt am, que a mit vlles acostar, e james de mi not partesques, en guisa que sobran delit puxam ensems tots temps auer. E guarda no meyns preus les penes quet estan detras, car certefichte que non pories estorce per via del mon. » E la donch yom giri de taras, e uiu vn castell en la sobiranea del qual auia vna fornal de foch encesa, les flames de la qual paria bastas tro al cel. E viu hi encara moltes horribles besties que metien foch a la dita fornal; e apres uiu vn pont marauelosament alt e fort lonch, car segons depuys sabi, x milles tenia de largaria; e entron de aquel hauia serps dediuerses colos, e drachs, e altres cruels e maluades besties, que gitauen foch e flama tro al cel. E auiai de diuerses calderes plenes domens e de fembres que aqui cremauen, les quals cridauen, e plorauen, e gamegauen agrament. E de sots lo pont coria vn flum daygua bulent, en lo qual riu auia moltes e diuerses besties e oribles *[v.] e de oribles figures, les quals prenien tots que uolien pasar per lo dit pont e lancauen los e hofegauen los en la dita aygua bulent ab gran crueltat. E com tot aco agui vist, la dita dona dix:
« ¿Que dius, donchs, caualer molt car? ¿uols me creure de mon profitos consell? car ia ueus clarament que si nou fas, certes no escaparas de tantes penes com te son aparellades; e si de la una escapes, cauras en laltra. E sim creus poras ab mi viure tots temps ab sobran delit, axi com dit es de sus. » Lauores yom recorde de les dites santes paraules; e com les agui dites, la dona desparech, e los drachs me pregeren em gitaren en la dita fornal; e com comencas a cremar, yo dix dins mon cor les dites santes oracions em senye axi com auia acostumat; e tant tost fuy fora de la fornal. E trobim en la sobiranea de un mont asats poch, e aquim aparech la dita dona ab dues donzelles, e dix:
« Escapat est de la dita fornal, mas pasa lo pont si pots, car capies que inposible cosa que tu no quaygues en alguna de les penes quet estan aparellades. E fort est fol sit *[f. C] penses que non vages en lo riu bulent, si asages de pasar lo dit pont. Per quet prech que tu viles a mi creure, e no ulles partir mal e leig de lla hon profitosament e be te pots saluar. » E ladonchs a mi recordaren les dites santes paraules; e com les agui dites, em fuy senyat, yo ab gran paor pose lo peu en lo cap del pont. E de feyt viu .j. caualer negre, sobranament terible, quim dix; « Torna atras! en altra manera yot gitare en lo flam bulent. » E lauores yom giri de tras, per la gran paor que agui del caualer e del caual, que axim espaordien, que no sabia on mera nim recordaua de res quim pogues ayudar. E com guardaua ves lo flum que dejus mera, vehia que bulia, e hi auia gran pregonea e gran escuredat; de tot seny exia, e lo cor me falia, per sobirana paor. E com pensaua la terribletat del dit caual e caualer, en mi matex elegia que mes me valia gitar en lo dit riu, que no girarme a els e guardar los altra uegada. E adonchs yo dix en mon cor, per oblit de totes les desus dites oracions: « O las, mesqui! mal dia mes uengut! ¿que fare si tomar no men pusch, ni anar auant? ni en lo flum me lanç, pus soptosament que sageta caure tro a la pregonea, e sere perdut e destrouit. » Estant axi en tanctes oribles temptacions, ab la ayuda de nostre Senyor yom torni en *[v.] mi matex, e recordim de les santes paraules desus escrites. E degui les ab deuocio, em senye tres vegades. Ab tant, iuacosament yom trobe sa e saluu fora lo dit pont, que res nom senti.
E com fuy pasat, yo fiu deuotament gracia a nostre Senyor, qui, per sa infinida clemencia me auia ayudat de tanctes e tals tribulacions, e deliurat. E apres de aco, de continent me aparech vn prom antich, ab la barba blancha, ab lo cap canut, qui, ab homil salutacio quem feu, me dix aytal paraules:
« Beneyt sia Deu, lo pare nostre Senyor Jhesu Christ, quit ha feta tanta de gracia que est pogut escapar de tanctes temptacions e engans del demoni, e de tanctes oribles besties. » E apres me dix: « Tim aquesta touallola, e vine, seguex me. » Ladonch yo rebi la dita toualola e segui lo dit prohom, lo qual me mena per vna gran val verdegant, per la qual pasaue vna bella aygua viua, en la qual auia molts homens e fembres qui tenien lo cap deyus e los peus desus, e altres que hi tenien los brasos, e altres los cabels. E com you viu, yo demani al dit prohom qui eren aquels que axi yaien en la aygua. Lo qual me respos : « Aquex son homens e fembres que axi pugen * ... »

  • [f. D] e lexen le ...

E puys trob ... de vn castell, a la porta del qual yo viu vn bel lit apres de la porta, ab vna bela cadira de costa, coberta de vn bel drap. E dix me lo dit prohom: « Semblat bel aquest lit e aquesta cadira? » E yo dix: « Hoch, fort bella. » E ell dix: « Deius la cocera es lo lit de carbons fogejant, e semblantment la cadira, de jus lo pal ... ur es foch ardent. » E apres acom dix lo dit lit e cadira [e] per aqui era aparelat; mas no es a mi legut que ho diga.
Apres daco vinguem a vna ca[dira en] la queia era un Rey que yo be conexia lo queia [seya] en .j.ª cadira, e pariam quey siges ab goyg e ab alegria, car moltes omens e fembres li uenien dauant, e li portauen ab gran reuerencia roses, e uioles, e vnes yoies, e altres, e molts seruis li fahien. E com yo agui uist aço, yo demani al dit prom qui eren aquelles gens que tants seruis fan aquest Rey E ell dix me: « Aquests eren pelegrins, a qui lo dit rey donava almoyna quant *[v.] ... e altres pelegrinacions. » E dix me encara: « Sapies que la cadira hon seu es de foch, e estay .iij. hores de cascum dia, e axi matex ne jau tres de [cascu]na nit en .j. lit de foch; e aço per tal com era ... en la mor, en tant que, si no fos per les horacions quels dits pelegrins pobres que de Deu han feytes per ell, e per les almoynes que el los [donave], segons que dit es, ... a de la lo ... que tu as pasat, e fora aqui molt cruelment turmentat per sa luxuria e camalitat ... Com sies tornat al segle diges ho ... amichs axi com ho as uist, per tal que ab ... quel desliuren de les penes que sofir. »
Aco dit, isquim de la dita cambra, e entram en .j.* altra, en la qual avia .j.ª gran caldera plena de pega bulent, dins la qual estave .j.ª regina engas- tada en la dita pega tro a les mameles ; e per la gran dolor que dins soferia, cridaue e ploraue molt agrament, que paria que tro al cel pugasen los seus crits, tant eren agres ...; e estauen li sobre lo cap dos drachs forts * ... [f. E] *Encontinent algunes dones vengueren ves mi, ballant e cantant, la belea de les quals era tant gran, que apenes la poria om dir ne altre creure. Car vestides eren com a Regines, e portauen en lur cap corones daur marauelloses, ab moltes pedres presioses, lus crans [carns] auien pus blanques que let, la qual blanquor ere mesqulada, lahon feya mester, ab color vermela fresca com a rosa. E auien los cabels forts lonchs e delicats, semblant a fil daur; lus fronts eren beles e polits, pus blanchs que neu que al mon sia; les celles voltades; negres los vls; auien aguileyns los nas; auien forts polits los labis, pus vermels que corals; les dents pus belles que vori, fforts be hordenades; e lo col fort bel e blanch e ben torneyat; les mamelles auien com dues pomes poques. Les quals dones parien de edat .xvj. anys, poch mes o meyns. E uengueren sen a mi ffort alegrament, e quant foren prop de mi, la una de elles, quim aparech de mayor autoritat que les altres, comencam a parlar, e dix me axi:
« O molt bon caualeri ffort auem gran plaer, e gran goig, e gran consolacio que tu sies a nos vengut. E no imagines que siam diables, axi com aquels falsos demonis que abans de nos as uist e te an dit, ans som dieses inmortals e hauents gran poder e gran riqueses. Hages ab nos consolacio e alegria e fes de nosaltres ço quet viles, besant e abrasant. Encara ayes tot altre desigs de amor. E si axi ho fas, no solament hauras lo plaer de nos altres, ans ne aconseguiras fort gran proffit, car, segons as hoyt, nos auem gran sobre de tresor. E si yames ten uols tornar, aço del teu poras ten adur ab *[v.] tu qual mes te ulles de nos... [v.] te uolras. E uet aci que yo tinch les claus de la porta per la qual tu est entrat açi. E yo tinch fare exir, tota ora quet plaura, ab tot co que voldras. E si ho fas, bon punt hi est entrat. E si nom vols creure de co que yot consell per ton profit, uet aci sens fi de drachs, quit destrouiran et mataran a mala mort. » Encontinent que ella ho ach dit, aparegeren de tras les dites dones moltes drachs, fforts leygs e teribles de ueure, qui, ab oribles siules e crits, vingueren de ues mi, ab lus goles ubertes, gitant foch per aqueles, e per los nas, uls e horelles; e auia ab los dits drachs moltes e diuerses besties verinoses, de figures estrayes, les quals gitauen fflames de foch, que paria que muntasen tro al cell, e la uista de aquelles era molt pus teribles que dels drachs de sus dits. E com yo uiu los dits drachs e besties, estegui ffort espaordit. E la dita dona altra uegada: « O, honrat caualer! placiat consentir e creure aço que yo per ta salut te dich, e per ton profit, sino vet quina es la oribletat e teribletat de aquestes besties e de aquets drachs, quit destrouiran et deuoraran si nom creus. »
E adonch yo dix: «Ja Deus no ulla que yot crega. » E de mentre yo guardaua les dites dones, axi primen la mia cuncupiçencia ab lus afalachs e abelimens. E lesguart de les dites besties per tal manera me espaordien, que la mia volentat volia quey quonsentis a les paraules de la dita dona.
*[f. F] E adonch, per especial gracia e do de nostre Senyor Deus, a mi recordaren les paraules quem auia dites labat qui mera aparegut ab los .xij moges. E tant tost com les agui dites, les dones desparegeren, e yo fuy ligat, e pres, e mes sus el mig de les dites besties per deuorarme. Mas, volent nostre Senyor Jhesu Christ, recordantme les dites santes paraules; e diguiles, e quant les agui dites, em fuy senyal .iij. vegades, yo fuy deliurat de les dites besties e de lur turment.
Em trobe en vn prat vert, soptosament, en lo qual estauen algunes dones molt pus belles e mils aparellades que les primeres. E la una de aquelles dix me les paraules seguns: « Molt be sia vengut lo prous caualler, e bel, lo qual tant tauem desigat! Pren vna de nosaltres, aquela que mes te placia, e auras ab ella infinits delits, que no porien eser per hom pensats. E seras rich de mayor tresor que yames agueses persona del mon, de qual condesio sia. E si aco nom uols fer, ueies aci quina multitut de besties e de serps quet estan de tras, les quals no fan sino destrouir homens, los quals clauen en terra, e de tu faran semblant, que als no desiges. » E ladonch jom geri, e viu molts pus teribles besties e serpents que les primeres *[v.] .......... requordi e dix les santes paraules damunt dites, les dites dones desparegeren. E yo fuy de continent pres per les dites serpens, quim gitaren en terra de sobines, e aqui fortment me clauaren. E lauores, dient en mon cor les dites santes paraules, e senyant me .iij. vegades, fuy deliurat de tant gran pestelencia.
Encontinent, en vn prat fort ample, en lo qual auia .j. dona uella ab dues donzelles, les quals eren molt pus belles que nengunes de les dites dones E com yo les uiu, ffuy molt marauellat de lur excellent belea, e de continent la dita uella comencam a parlar e dix: « Goig e alegria sia ab tu, molt bel e agradable caualler! Lonch temps ha que te desigat e esperat, per ço quet donas vna de aquestes donzelles per muler, aquela que mes te placia; e axi, tria la una e prin la, per ço que tots temps sobiran be e sobran delit; e seras molt rich; e noy ulles contrastar, en altra manera ya de mos turments no escaparas, be que dels altres sies escapats e deliurats. » E lauores yom geri de tras, e uiu molt pus horibles serpens, drachs e altres cruels besties, que nengunes de les primeres; e per lo lur espaordiment, e per la temptacio de les dites donzelles, caigui en terra esmortit, no recordant me *[f. G] de res que ajudar me pogues; mas ivacosament la misericordia de nostre Senyor me ajuda, e recordim e dix les horacions desus dites; e de continent la dita vella e donzelles desparegeren me. E yo ffuy ligat e gitat de sobines en terra, en mig de les dites besties tant horibles, e serpens; e aqui clauaren me, ab claus que tenien tres palms e mig. E com yo viu lo cel, seniem e degui dins mon cor les dites horacions; e ab aytant yo fuy deliurat.
Em trobi en una placa fort bella, en la qual auia vn monestir de dones ffort belles, les quals dones isqueren del dit monestir, e uengueren iuacosament a mi, e digueren me aytals paraules:
« Quant es gran lo goig que nosaltres auem de ta venguda, molt noble caualler! No a lengua al mon quiu pogues dir; per quet pregam la tua noblea, quet placia venir al nostre monestir, lo qual es pus bel que altre que al mon sia; e aqui auras tot co quet volras, e ab nos ensems alegrartas, e obtendras tot quant pot esser delitos en lo mon. E fes co quet consellam per ton proffit, sino uet quines e qualles drachs, e altres diuerses besties feres a aci, que turmenten mols homens e fembres, e meten aquells en af ....... cremenlos, e de tu faran semblant. Encara ueyes quin pou *[v.] ha aci fort ample, e escur, e pregon, en lo qual ha aygua bulent que leua lo bul tro al cel. E ueies encara infinides serpens, que tiren ab lus coes caros que ha homens e ffembres, e meten aquelles en lo dit pou, e aqui cremensse. E axi, entra en lo nostre monestir, e seras saluat, e no ulles entrar en lo dit pou e aqui morir a mala mort. » E yo adonch ffuy membrant me les dites oracions. E com les agui dites, de continent les dites monges me desparegeren ; e yo ffuy ligat, e pres, e fuy lancat en lo dit pou e en labis de aquel. E adonch plage a nostre Senyor que yo pens en les dites santes paraules; diguiles dins mon cor, ab tant me trobe fora del dit pou.
E fui en un camp molt ample, e en mig del qual hauia e exia vna fort bella font. E apres de aquella seia vna fort bella dona, vidua, tota solla, pus bella sens tota comparacio que nenguna de les altres que trobades auia. E auia prop si tot lo mon daur e dargent; la qual ffortment ploraue, e com me ueu, ab los uls e ab les lagremes que li regauen la sua cara pus fresqua que rosa, e dix me, plorant, les paraules: *[f. H] « Girat detras, [dolen ?] caualler, e veies trista e orible cosa de ueure. » E yom giri, e viu vna roda tant alta, que paria que bastas tro al cel, e la pregonea de aquella era tant baxa, que uigares me fos bastas tro en infrem. Era tota de foch, e lo cerqle de la dita roda penjauen moltes e diuerses besties e oribles, tant que no les gosaue guardar. Entre les altres auia ni vna que, com la viu, caigui en terra esmortit, e auia en cascuna conguntura de son cos vna gran boca e ori ble, e en cascuna auia dens forts grans, que, segons mon albir, cascuna dent auia ben .iij. palms, entre les quals dens tenia homens e fembres, encadenats ab cadenes de ffoch e de fere, a les quals persones les dites besties se meniauen, e les pecegauen , e puis les gitauen; e apres les tornauen a mengar e a beure, e aco no auia fi. Les altres besties que aqui eren altres homens gitauen sobre la dita roda, e aqui els eren pengats e cremats, e, ab sobtosos mouimens de la roda, ades eren pugats tro al cel, e ades eren auallats tro als inferns; e axi que les mesquines tant fort eren turmentades, que cridauen agrament, e sanglotauen ab forts grans plos e gamechs. Com yo aço agui vist, a mi toma a parlar la dita dona vidua, e dix me: *[v.] « Yo avia marit, lo qual amaua mes que a mi matexa, e aquex mainades besties an lom tret de mos brasos e an lom gitat sobre aquexa roda; estich axi solia e desemparada, ab gran desplaer; per que, bon caualer, com aparega en ton esguart que est piados, placia a la tua piatat quem vlles deliurar de aquest peril: fugam ensems ab dos; en altra manera perdien nos aquestes mainades besties, e c[r]uels, e turmentar nos hien, axi com fan aquels que ueus en la roda. » E ladonch, com de tots puns me temptas, yom recordi e dix les desus dites santes paraules, em senye. E de continent la dita dona uidua desparech me; e de feyt fuy ligat soptosament e gitat sobre la roda. E, volent nostre Senyor, yo dix en mon cor les dites oracions, e de continent fuy deliurat de la dita roda.
E trobem en vn gran camp, en lo qual auia vn fort bel arbre, sots la ombra del qual estauen tres dones fort belles, que yugauen a escachs; la vna de les quals me dix aytals paraules *.......

FÍ DELS TEXTES