Les unces
quadre dramàtic
en Joan Aler
(1913)

JOAN ALER


LES UNCES


QUADRE DRAMÀTIC



BARCELONA

A. Artís, impressor : Carrer den Balmes, 54

1913


PERSONATGES


Joan
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
40 anys
Jaume
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
35  »
Josep
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
30  »
Tia Pepa
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
70  »
Antòn
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
60  »
Manelet
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
18  »


Epoca: mig sigle passat





Aquesta obra fou estrenada en el teatre del Foment Martinenc, el dia 5 de Janer de 1913, baix el següent repartiment: Joan, Vicents Suàrez; Jaume, Joan Pons; Josep, Enric Ambí; Tia Pepa, Dolors Varela; Antòn, Josep Baus; Manelet, Lluís Casañas.

ACTE ÚNIC

     Interior d'una casa de pagès, a la montanya catalana. Portes al fons i laterals. Taula, cadires, bancs, llar de foc, etc. Distribuides convenientment, eines de llaurança, sacs, garbes, etc.


ESCENA PRIMERA
TIA PEPA I MANELET

(La tia Pepa prepara la taula per a sopar, quan entra en Manelel, corrent i esbufegant.)

MANELET

   Tia Pepa, ja soc aquí!

TIA PEPA

   Per què véns tant corrent? Estàs tot suat!

MANELET

   Ja veureu: el senyor Joan, a l'eixir del cementiri, m'ha dit : «Vés i digues a la tia Pepa que amaneixi el sopar aviat.»

TIA PEPA
   I per què vol sopar tant dejorn?
MANELET

   Oh! Això no m'ho ha dit.

TIA PEPA

   Dèu voler anar a descansar d'hora. Tantes nits vetllant l'avi!...

MANELET

   Pobre avi! Prou ha patit! Aquestes tres darreres nits les ha passades en un ai!

TIA PEPA

   Encara sembla que sento els séus gemecs!... I pensar que era més fort que un roure!...

MANELET

   Era dels que s'aferren a la vida!...

TIA PEPA

   I que'n sabía, eh! Fins a última hora se l'ha passada bé! Tenía bona gana i s'atipava, i el cap sempre ben clar! Era una fura!

MANELET

   El senyor rector sempre deia: «El que vulgui ençarronar l'avi Rafel, ja cal que's llevi dematí!»

TIA PEPA
   En tot tenía sòrt! Quan feia la barrotada a câ l'apotecari, sempre guanyava!
MANELET

   Sempre semblava que's rigués de tothom. Cregueu que'l trobarem força a faltar! Tant trempat sempre, i sempre tant alegre!

TIA PEPA

   Déu l'hagi ben perdonat!

ESCENA II
ELS MATEIXOS, més l'ANTÒN

ANTÒN

   Bona nit!

TIA PEPA, tot parant taula

   Bona nit, Antòn!

MANELET

   Bona nit!

ANTÒN

   Ja està tot llest! Ja'l tenim soterrat!

(S'asseu i queda abatut.)
TIA PEPA

   Que esteu cansat, Antòn?

ANTÒN

   De tot hi ha, Pepa! El cementiri és llunyot i el camí dolent... Aquestes cerimonies afecten, i més quan un és vellot com jo!... Fan pensar en que aviat te tocarà el torn i que tens de preparar el bagatge...

TIA PEPA

   Vós rai, que sóu fort!

ANTÒN

   També ho era ell!...

TIA PEPA

   Però sóu més jove!

ANTÒN

   Ja tinc xeixanta anys, Pepa!...

TIA PEPA

   I doncs jo, que'n tinc setanta!

ANTÒN

   Vós fareu com en Rafel, arribareu als noranta anys, forta i trempada!

MANELET

   Sí que n'era d'aixerit!

ANTÒN

   Més de lo que us penseu: era llest com una centella! Fins ara, al cementiri, quan abans de soterrar-lo han obert la caixa per a dir-li l'últim adéu, la seva cara feia una rialleta, com si es burlés de tots nosaltres... M'ha glaçat les sangs!

TIA PEPA

   Sigui com sigui, fins a última hora ha estat ben ditxós, vivint voltat dels séus fills i ben cuidat.

ANTÒN

   Sí, ben cuidat, sí; però estimat, no gaire.

MANELET

   Què voleu dir?...

ANTÒN

   Vui dir que si no fos per què tots sabíen que tenía un munt d'unces, potser no l'hauríen cuidat tant.

TIA PEPA

   No digueu això! L'hereu prou ha fet per ell tot quant ha pogut perquè la seva vellesa fos tranquila i feliç.

ANTÒN

   L'hereu, sí; però els altres? Prou va fer ben fet, quan l'hereu va ser major d'edat i li va fer donació de tot, de quedar-se amb les unces...Tia Pepa, cregueu que no's pot ser vell i pobre. Tots aquests que tant l'han cuidat és perquè esperaven que un cop mort en tocaríen resultats.

TIA PEPA

   Escolteu, Antòn. Digueu-me una cosa que mai he pogut entendre. Per què va tenir de fer donació de tot? Jo, si tingués cases, terres i diners, me'ls voldría tots per a mi fins al darrer moment.

ANTÒN
   Allavors, l'avi va estar molt temps malalt i es pensava morir. També ho va fer perquè l'hereu es pogués casar amb la pubilla de câ'l Jori, al cel sia, que era molt rica.
(Pausa.)
TIA PEPA

   Ara, al partir el boçot, vindràn les raons.

ANTÒN

   No'n tindràn de raons perquè ja és sabut que s'han de fer parts iguals entre'ls tres fills.

TIA PEPA

   Sí, però com que no més ho sab l'hereu aont són amagats els diners...

ANTÒN

   I què?

TIA PEPA

   Que li buscaràn raons per si se n'ha quedat més o per si no'ls ha repartit bé.

ANTÒN
   Ja sabs que l'hereu és incapaç de fer res mal fet. És un home honrat i formal.
TIA PEPA
   Però en Jaume, amb la malicia que li porta i lo cobdiciós que és, ja veureu com li busca raons.
(Se senten enraonaments a fòra.)
ANTÒN

   Calleu, que ja són aquí.

TIA PEPA

   Ai! María santíssima, si'm sentís!...

ANTÒN

   Calleu, us dic!

ESCENA III
Els Mateixos, més JOAN, JAUME i JOSEP
(Entren, tots endolats, silenciosos i tristos.)


JOAN

   Bona nit.

JOSEP

   Bona nit.

JOAN
   Ja heu vist, tia Pepa, com tot s'acaba. Ja no'l veureu mai més al pobre pare!
TIA PEPA

   Consoleu-vos, i esteu tranquil. Haveu fet per ell tot quant se podía fer perquè tingués una bona vellesa. Heu estat bon fill, i Déu us ho recompensarà.

JOAN

   Ell també ha estat un bon pare.

JAUME

   Sí, bon pare. Per a tu, sí; però per a nosaltres...

JOSEP

   Calla, mal carat! Tu, sempre rencuniós! Què ha fet de mal fet, el pare, al cel sia?

JAUME

   Tot per a l'hereu i per a nosaltres res?

JOSEP

   I essent de justicia, què hi tens que dir?

JAUME

   Que no som tots fills iguals?

JOAN

   No rondinis, Jaume. Són costums antics de la terra. Què fora la nostra casa, partida entre tres? Res. Tots seríem pobres. En canvi, ara, ja sabs que mentres jo visqui, no't faltarà mai res.

(Pausa.)
JAUME, no podent dominar la seva cobdicia

Quan partirem els diners de la gerra?

JOAN

   Quan volgueu.

JOSEP
   Golut! Quina pressa portes en repartir lo que'l pobre pare ha reunit amb tanta paciencia.
(Pausa.)
JAUME

   Que n'hi han molts?

JOAN

   Poc ho sé; mai els he vist. Sols sé aont són amagats.

TIA PEPA

   Si'm voleu creure, demà passat, que és diumenge, en sortint de missa, podreu repartir-ho. Ara, no hi penseu més. Respectem la memoria del pobre difunt.

JOSEP

   La Pepa té raó.

JOAN

   Per mi, quan volgueu.

JAUME, a Joan

   Bé's coneix que't vas casar amb una pubilla rica i no't fan falta els diners, que no portes

pressa.
JOSEP

   I tu, quina pressa portes, golut! Què'n vols fer dels diners?

JAUME

   Són meus, i els vui!

JOAN

   Els tindràs, no passis ansia.

JAUME

   Sí, promeses prou, però els diners no vénen.

JOSEP

   Bé, no'm parlem més. Diumenge al migdía ho arreglarem tot.

TIA PEPA

   Sí, home, sí. Ara, lo que caldría fora anar a reposar. Tu, sobre tot, Joan, ja portes moltes nits sense aclucar l'ull.

JAUME

   Sí, però de primer sopem.

JOAN

   Poc sento necessitat de pendre res.

TIA PEPA

   Jo tampoc, però és precís pendre una mica d'aliment. Encara que no més sigui un plat de

sopa.
JOSEP

   Sí, Joan; fem-ho com diu la tia Pepa.

JOAN

   Com vulguis.

JOSEP

   Tia Pepa, porteu la sopa.

TIA PEPA

   Tot seguit. Ja podeu seure a taula.

(S'asseuen tots. Pausa.)
JAUME

   Jo no m'acontento amb sopa solament. Tinc gana, jo.

JOAN

   Menja tant com vulguis.

JOSEP

   Sempre seràs el mateix.

JAUME

   Cuida't del teu plat i no t'hi fiquis amb mi. Cada un és com Déu l'ha fet.

TIA PEPA

   Deixa'l estar, que mengi, si té gana.

(Mengen en silenci. Pausa llarga.)
JOSEP

   Quina pena fa veure que'n manca un a taula!

JOAN
   Sí, molta tristesa, molta. Pobre pare!
(Plora.)
TIA PEPA

   Joan, per Deu, reposa't.

JOAN

    Sí, és precís resignar-se.

(Pausa llarga.)
JOSEP

   Jo no tinc gana. No puc empassar-me res.

TIA PEPA

   Ni jo. Ara, lo que cal és anar a dormir.

JOAN

   Creu que'l cos m'ho demana.

JOSEP

   Doncs anem-hi.
(S'aixequen tots, menys en Jaume, que segueix menjant amb delit.)

JAUME
   Jo no he acabat, encara.
JOSEP

   Atipa't fins que no puguis més, fart. Anem. Fins a demà.

JOAN

   Vina d'hora, que tenim molta feina endarrerida.

JOSEP

   Vindré de bon matí.

JOAN

   Sí, que convé. Adéusiau!

JOSEP

   Que descansis.

JOAN
   Adéu! Bona nit.
(Se'n van.)


ESCENA IV
Joan i Jaume


JAUME
   Si vols, ja pots anar a jeure. Jo acabaré de sopar, i si no hi tens res que dir, em quedaré aquí aquesta nit. És tard, i d'aquí a casa hi ha bon troç de camí.
JOAN

   Sí, home, sí, ja't pots quedar; però sàpigues que ja t'entenc.

JAUME

   Què vols dir?

JOAN

   Que per lo que tu vols quedar-te és per vigilar la gerra de l'avi. Tens por que jo la faci fonediça.

JAUME

   I ara! No, home, no! Tinc tota la confiança en tu!

JOAN

   Ja's veu!

JAUME

   No pensis res de mal, home.

JOAN

   Com que ets tant cobdiciós!...

JAUME

   També en feu un gra massa! Cert que'ls diners me'ls estimo força, però...

JOAN

   Bé, Jaume, ja't conec. Però pensa que m'ofens molt amb els teus dubtes. No sé per què portes aquesta vida de neguits i rencunies. Què't dona dret a dubtar així de mi? No he estat sempre per tu un bon germà? No m'has trobat sempre que m'has necessitat? Si he nascut primer i per les lleis de la nostra terra soc l'hereu, això és motiu de mala volença de part teva? No, Jaume, no; jo no t'he fet sentir mai amb duresa aquest privilegi que la naixença m'ha concedit. Sempre t'he estimat i he fet per tu com pels altres germans quant he pogut. En canvi, tu, sempre çorrut, esquerp, mal pensat, m'has mirat amb mala volença. T'has pensat veure sempre en mi intencions perverses. Has malparlat de mi per tot arreu, i ara mateix dubtes de mi i penses que per unes quantes unces et faré una indignitat. No, Jaume, estigues tranquil. No't faltarà res de lo que't pertoqui.

JAUME

   Ja m'ho penso.

JOAN

   I ara no'n parlem més; ja't pots quedar aquí i vigilar-me. A mi res me fa.

(En Jaume beu alçant el porró i s'aixeca de taula.)
JAUME

   Per què m'ho dius tot això? Com hi ha món, me teniu ben bé de cap d'esquila!

JOAN
   Ja t'he dit que no'n parlessim més. Encara ens enfadaríem!
JAUME

   Això mai! (Pausa.) Escolta, Joan; ja que m'estimes tant, per què no tens més confiança en mi?

JOAN

   Què vols?

JAUME, roncejant

   Per què no'm dius aont és amagada la gerra de les unces?

JOAN

   Què'n tens de fer? Quan serà l'hora, ja la desenterrarem!

JAUME

   Ah!... És enterrada?

JOAN

   Sí.

JAUME

   En un lloc ben segur?

JOAN, impacientant-se

   Sí.

JAUME, després de beure

   Diga'm una cosa tant sols, perquè no estic tranquil. No ho sab ningú més que tu aont és?

JOAN
   Ningú més que jo.
(Pausa.)
JAUME

   I si aquesta nit et morissis, com quedaríem?

JOAN, cada cop més molestat

   I que n'ets de pesat!

JAUME

   També fora una bona pega, que tant d'or quedés perdut per a tots! (Pausa. Torna a beure.) Escolta, Joan. No fora millor que siguessim dos a saber l'amagatall?

JOAN, molt nerviós

   Ja ho sabràs. Diumenge, quan tots serem aquí, la treurem de sota la llosa.

JAUME

   Ah! Sota la llosa! Doncs és aquí mateix?

JOAN

   Sí, acabem d'una vegada. És aquí sota. (Senyala un lloc prop d'un recó de l'habitació.)

JAUME

   Oh!

(Ple de satisfacció, torna a beure.)
JOAN
   Ara, Jaume, anem a reposar. Força ens convé. Apa, al llit. (En Jaume, ubriac, passa davant.) Jaume, sembla que vas de tort!
JAUME

   No, home, no; què't penses?

JOAN

   Penso que has traguejat massa i t'has enterbolit un xic. Apa, passa. Demà, ni a trets te treurem del llit. (Cridant cap dins.) Pepa!

TIA PEPA

   Què mana?

JOAN

   Despareu la taula, tanqueu, i a dormir tothom!

TIA PEPA

   Tot seguit.

JOAN

   Bona nit i bon' hora.

TIA PEPA
   Descansa, que prou falta et fa.

ESCENA V
Tia Pepa i Manelet


TIA PEPA

   Manelet, vina a ajudar-me, que acabarem més depressa.

MANELET, endormiscat i fregant-se els ulls

   Què dieu, tia Pepa?

TIA PEPA

   Apa, desvetlla't! Ajuda'm: porta aquests plats a la cuina.

MANELET

   Ara voleu fregar plats? Tant tard?

TIA PEPA

   No, ja'ls fregaré demà, però ara endrecem-ho tot. (Manelet, amb els plats a la mà, se'n va en sentit contrari.) Aont vas?

MANELET

   A la cuina.

TIA PEPA
   Manelet, desvetlla't; la cuina és de l'altra banda.
MANELET

   Teniu raó. (Rient, se'n va en sentit invers. La tia Pepa continúa desparant la taula.) Què més voleu?

TIA PEPA

   Té, agafa, que plegarem les estovalles.

(Manelet l'ajuda, sempre fent-ho al revés i enredant a la Pepa, que no pot plegar les estovalles.)
MANELET

   No estireu tant.

TIA PEPA, donant-li una empenta

   Au, vés a dormir; té, porta el porró a la cuina.

MANELET

   L'han deixat aixut!

TIA PEPA

   Aquell Jaume, si el deixessin fer, fins les botes del celler aixugaría; però no més beu quan el vi no li costa res.

MANELET, xarrupant el porró

   Ca, ni una gota!

TIA PEPA
   Passa, home, passa.

ESCENA VI
Tia Pepa i Antòn

(L'Antòn, entrant, dóna un clatellot al Manelet que l'ajuda a entrar adins.)

ANTÒN

   Passa, nano, al jaç! Pepa, voleu que tanqui el portal?

TIA PEPA

   Ja ho faré jo.

ANTÒN

   Ja que soc aquí, ja tancaré jo, dóna.

TIA PEPA

   Que l'haveu sentit aquest çorrut den Jaume?

ANTÒN

   Prou; massa que l'he sentit! Sempre serà el mateix.

TIA PEPA

   S'ha atipat com un llop.

ANTÒN

   I porta mitja mona.

TIA PEPA
   És un poca pena!
ANTÒN
   Un mal home és! Ben diferent de l'hereu! L'un tot cor; l'altre tot avaricia. Són ben bé cara i creu. (Tot prenent un fanal.) Pepa, deixeu-me encendre. Aniré a donar una mirada al bestiar i cap al jaç. Demà tindrem matines. A les tres tinc d'anar a regar l'hort de dalt. Apa, Pepa, bona nit.
TIA PEPA

   Bona nit ens dò Déu.

(Tanca la porta, anant-se'n cada un pel séu cantó. Pausa.)



ESCENA DARRERA
Jaume i Joan

(Jaume entra sense fer soroll i va cap al lloc indicat per Joan, aont està amagada la gerra, inspecciona a terra, encén un misto, i quan ha trobat la llosa, espolsant-la primer amb la mà, encén la llumanera i amb una eina aixeca la llosa, treu la gerra i la porta damunt la taula, ja foll d'alegria, i l'abraça i la petoneja. En el moment que va per a destapar-la, sent soroll, s'espanta i s'hi posa davant, al temps que entra en Joan precipitadament, amb una llum i en cos de camisa.)
JOAN

   Què fas aquí?

JAUME, confós

   Res... No sé... Jo, res...

(Joan, a l'anar a deixar el llum damunt la taula, se n'adona de la gerra.)
JOAN

   Jaume!

JAUME

   No he pogut resistir la tentació : he volgut beure la gerra i acaronar l'or que hi ha dins.

JOAN

   Lladre!

JAUME

   No'm maltractis, si no...

JOAN

   Sembla mentida que siguis germà meu! Torna la gerra aont era!

JAUME

   Oh! Això mai! Ara ja he sentit la frisança de l'or! Les vui: són meves!

JOAN

   Jaume, són de tots tres germans.

JAUME

   Joan, escolta'm... Sabs lo que podríem fer?... Jo no't vui perjudicar... Fem una cosa, sí, fem-la! Partim-les entre tots dos, i a l'altre li direm que no l'hem trobada la gerra, que l'han robada...

JOAN

   Jaume, estàs borratxo!

JAUME

   No, no n'estic, no... Escolta'm! Fem una altra cosa: partim lo que hi ha dins i deixa-m'hi unes quantes monedes per a repartir diumenge. Així, els altres no sabràn res, i tu i jo tindrem més bona part. Vols?... Sí, fem-ho, sí, cuita... Deslliguem-la... Què hermoses deuen ser! Oh! Què hermoses!

JOAN
   Te'n guardaràs prou de tocar-la! És un dipòsit sagrat. Són els estalvis del pobre pare.
JAUME

   És or, i el vui!

JOAN

   Jaume! Per la memoria del pare, deixa la gerra i reflexiona que lo que vols fer és una infamia, una iniquitat, una malifeta...

JAUME
   Deixa'l estar el pare: ja és soterrat, i poc en sabrà res d'això. Vina, Joan, sí, partim. (Sospesant la gerra.) I n'hi han forces... Sospesa, sospesa... Oh quant d'or... or, molt or...
JOAN

   Prou, acabem d'una vegada!

(Agafa la gerra de les mans den Jaume. Tots dos forcegen. En Jaume té més força i se la fa seva novament, abraçant-s'hi.)
JAUME

   Tot és inútil, Joan: no puc resistir la tentació de posseir aquest or, el vui tocar... fer relliscar d'una mà a l'altra aqueixes monedes, besar-les i ajuntar-les a les que jo tinc desades... Quin munt faràn! Joan, no siguis toçut, partim, partim, cuita, no'm facis glatir, ¿no veus com pateixo?

JOAN

   Mal home! Avariciós! Me creus capaç de semblant trapacería? Jaume, domina't, entra en raó. Aquest or el pare el va recullir pels séus tres fills. Hem de complir la seva voluntat. Sigues honrat, sigues bo.

JAUME, sempre acariciant la gerra

   Bo i pobre! Ca home, ca! Val més ser ric, tenir unces, forces unces...

JOAN
   Més m'estimo creure que estàs borratxo. Anem; deixa la gerra al séu lloc i demà, quan t'haurà passat la borratxera, tu mateix t'avergonyiràs de lo que ara estàs fent.
JAUME

   No'm maltractis. No, no n'estic de begut.

JOAN

   Fes lo que't mano; deixa la gerra al séu lloc, o sinó crido...

JAUME, esfereit, agafa fortament la gerra

   No, no cridis, no, que també voldríen ser-hi a partir. No cridis.

JOAN, va cap a la porta de l'habitació interior

   Doncs, acabem!

JAUME, barrant-li el pas

   Joan, mira lo que vas a fer. Per darrera vegada, vols o no vols partir?

JOAN

   Mai!

JAUME

   Doncs me'ls quedaré tots i tu ja t'arreglaràs amb els altres.

(Agafa la gerra i se'n va corrent cap a la porta.)
JOAN, barrant-li també el pas

   Lladre, més que lladre! (Forcejant.)

JAUME

   Aquest or serà meu, costi lo que costi! (Forcejant , cauen tots dos a terra i la gerra rodola. En Joan cau assota i en Jaume li apreta el coll fins estabornir-lo; en Jaume es redreça, de primer esfereit, però tot reculant, mirant-se an en Joan, ensopega amb la gerra i amb un instint d'alegria la recull, l'abraça i la porta damunt de la taula, besant-la foll de cobdicia. Alli es treu un ganivet i trenca els lligams. Abans d'obrir- la, es gira cap an en Joan, se'n va cap a ell i el sacceja. Destapa la gerra i al mirar adins s'adona de lo que hi ha.) Mala negada! Pedres...! (Remena la gerra.) Tot pedres! (Furiós. De sopte, amb alegria.) Oh! Un paper! (Llegint, aprop de la llumanera.) «Fills meus: Perquè'm cuidessiu bé fins a la meva darrera hora, us he fet creure en l'or de la gerra. Perdoneu-me...» (Ofegant-se de rabia.) Reïra de Déu!

(En Joan s'ha anat incorporant, i mig arrossegant-se a terra, amb veu forta, però enrogallada, ja prop den Jaume.)
JOAN

   Maleit sigues! Lladre...!

JAUME, esfereit

   La veu del pare! La veu del pare!

(Cau a plom sobre la taula, amagant-se el cap entre els braços.)


TELÓ