Sou a «Edipus»
Les Tragedies de Séneca
Sèneca
(traduït per Antoni de Vilaragut i Visconti)
(1914)
Quinta Tregedia de senecha la qual es intitulada de Edipus fill de lauis he es fundada breuemet en la e
p
sent ystoria.


Jo jutge certament que adignitat Real ptany sostenir aduersitats, he quant estat es pus alt he excellent es mes dubtos he la altesa de la senyoria cayhent sen deualla. Tant tu mes ferm deus estar he mes fort ab ell costant pas car no es virtut donar les espalles a la contraria fortuna.

Gran dupte he quan vendra la resposta si sera prospa, o, aduersa, car les coses prosperes ab les aduerses son mesclades.


PARLA EDIPO

Hedipo demana a Creon quell digue la resposta de apoline sobre lo remeyi de la pestilencia, he creon li diu la resposta de apoline he es escura he dubtosa fort.


EDIPO

El que da dubtosa salut jauega salud.


CREON

Costum es de apollo de çelar los secrets ab paraules pe
n
yades.


EDIPO

Diu Edipo a Creon que li diga la profeçia de tiresia.


CREON

Tu desiiaras no saber aquella cosa que tant dessiges saber.

EDIPO

Pereos Remeyi de aduersitat es la ignorançia.


CREON

Alla on lo callar no es liçit que cosa sera liçita.


EDIPO

Aquell qui posa en callar lo parlar imposat he mandat trencha lo manament de son senyor.


CREON

Pus axi ho vols yo ten prech que prengues lo forçat parlar en pasciençia.


EDIPO

Negu no deu soferir pena p lo parlar, forçat.

CREON

El maluat fill telo inllicit lit paternal, Mes empero piior pare es que fill, que conexet carnalmet sa mare, se torna alla hon primeramet ixsque, he piior fonch esser pare de sos jermans que fill de sa mare.


EDIPO

Tu me conselles que yo leixe mos regnes ami tan cars.


CREON

Yo consellaria he consellaria a aquells qui tenen franch arbitre de lexar lo Regne o de poseyrlo, Mes a tu necesari es departir la tua fortuna segons la força he resposta dels deus.

EDIPO

La mes çerta manera de aquell qui vol regnar es loar el menor estat he tostemps seguir lo repos he dormir, car tostemps lo repos se finge de quell qui nos reposa en les petites coses mouentse ales maiors coses.


CREON

Ser vell me escusa de cobejar Regnes.


EDIPO

En los antichs es la malicia p la longa esperança.


CREON

La mia casa esta aconpanyada de molts ciuta dans he yo he molts presents de moltes coses diuerses he riques per ser jerma de la regina a petiçio mia molts escapen de mort, puix p que aqsta benaueturada fortuna nom bastara ami.


EDIPO

Per que les coses prosperes no tenen mesura en son apetit.


CREON

Puix yo sere culpable sin auer conexença de la causa.


EDIPO

Tan poch fon donada raho de la mia vida ni hoyi tiresia la nostra causa Empo vosaltres me aueu iudiquat per culpable he vosaltres me aueu dat exempli ami del que yo faça en vosaltres.

CREON

Nom deus compdapnar fins que sapies si per mon dit deus tu auer enug.


CREON

Ja es costum dels Reals tembre les coses dubtoses axi co si fosen çertes.


EDIPO

Aquell qui tem la vana themor ja confessa esser themeros.


CREON

En aquesta manera son fets los hoys contra los reals es a saber volent viar de senyoria he no de raho.

EDIPO

No sab regnar aquell que molt tem el hoy, p que la pahor gouerna los vasalls del Regne.


CREON

Lo cruel senyor qui regeix lo regne ab dura senyoria tem asos sotmesos, he la pahor del poble redunda en lo pi
n
çep.


EDIPO

Edipo fahia demanda ab lo home veil qui era sa mare he dixli que merope no era sa mare.


DIU EDIPO

Recomptatn en quina manera as conegut los secrets de ma mare.

LO PROM

Aquestes mies mans re donaren molt petit a merope Reyna.


EDIPO

Tu donist a mi a merope qui dona mi a tu.


LO PROM

La prima memoria dels vells es debilitada molt p sobres de antiguitat.


EDIPO

Per aventura lo conexirias de cara.


LO PROM

Yo entech que si car moltes vegades algun senyal manifestament vist redun la memoria per lonch temps perduda.


EDIPO

Jo tremetre p tots los pastors p veure sil conexeras.


LO PROM

No sia raho ho fortuna que tamague la mort de layo soste que not sia reuelada aquella cosa que p lonch temps te es estada amagada, perque moltes vegades la ve
i
tat trobada es estar dan de aquell qui la troba he la çercha, puxs lunya la tua voluntat daquesta inquisiçio he no vulles saber aquesta cosa puxs de no saber la se segueix tant de be a tu he a tota la patria.

EDIPO

No es nesçesari de menaçar ab themor lo meu benauenturat estament, perque seguramet hobra aquell qui es posat en senyoria Real he potestat, o aquell qui es posat en tant mal que no ha pahor de piior cars.


EDIPO

Digues me la veritat prestament car yo veig que tu duptes, car la tua faç muda la color p que gires les paraules he la veritat no vol tardança.

Si fos licita cosa fermar la fortuna segons la mia voluntat yo tempraria les veles ab lo leuger vent safirafi que les antenes no fosen tremolants p molt vent que bolcas la nau, mes bufant leugeramet sens pahor la portas a port de salut.

Per ço qui vol abraçar molta gran fortuna de pus alt cau.
Tota cosa que pasa mesura resta tremolant en dubtos loch.
Donan fe a la disposiçio fatal car p aquella som nats he establits car lo human al ingeni no pot fugir al que es destinat, he lo primer jorn de la vida humana ja es dispost el son final cas, he Jupiter no pot mudar aquella ordenaçio de la fatal prouidencia he a tot hom corre aquella horde ferma he no mouible p nenguna pregaria, he non amolts hauer temut la sua fatal disposiçio.