La blavor del mar
Ignasi Iglésias Pujadas
La blavor del mar

———————

Blavor del mar, mirall fidel
del blau del cel.
¡Oh com atraus al pescador,
trïomfador,
amb cor d'infant i sense fel!
Encís del mar:
el pescador
deixa, per tú, la seva llar
—que és el seu blanc reposador—
i, entre'l teu blau i el blau del cel,
dut per l'atzar,
tot ell devé espiritüal,
amb l'ideal
pur i enlairat com un estel.

Mar blau, mar blau,
engolidor
de la claror
que a l'home atrau.
Mar blau, mar blau,
refexador
de la negror
que al nostre cor ha fet esclau.
El pensament,
trïomfalment,
en la blavô
de l'horitzó

s'eixampla, alat,
amb absoluta llibertat,
í fa més pur al pescadô.
¡El mar l'atrau,
tan blau, tan blau!
La terra no.
Puix sols de lluny té la blavô
del seu anhel;
puix sols de lluny s'assembla al cel.
 
La seva llar,
com el seu cor, de cara al mar,
senzilla i blanca,
és una flor que mai es tanca
rïent al sol,
sempre en perill de pena i dol.
La seva llar
és el seu port,
és el seu far
de vida i mort
que vessa llum en la blavor,
eternament encisador.